Peça 36 : Col·lecció Santanach-Sunyol

Per anar completant les fitxes de plats, avui us presentem un plat de la col·lecció Santanach-Sunyol. Veureu que la decoració és sensiblement diferent als plats que us hem anat presentant darrerament. La fitxa ha estat feta íntegrament per Joan Santanach que també n'ha aportat les fotografies. Gaudiu-ne.

Plat groc de Rialb

-------------------------------------------------------------

Nom estàndard: plat

Nom local: plat groc [floreta de cinc punts]

Ús: taula

Col·lecció Santanach-Sunyol C-4983 

digital Rialb C-4983, Rialb C-4983a

Pasta vermella fina, amb regular quantitat de desgreixant i mica fins. Torn. Base plana. Paret en casquet (per llimat de la meitat inferior externa), amb interior en casquet. Ala exvasada ben delimitada, còncava per engruiximent del llavi (rom, potser per desgast). Groc (engalba blanca anvers i boca). A l’ala, amb engalba vermella, tres floretes o grups circulars de cinc punts (no fets amb canyeta, sinó, possiblement, amb pinzell, sense poder descartar la llanterna). Vernís interior i boca (dóna vermell damunt terra nua).

Joan Alart Capmajor, casa Martí, Rialb de Noguera

h: 5,3 cm; boca: 18,9 cm; base: aprox. 5,5 cm

Mercat antiquari de Lleida, 14-5-1995

  Vegeu nota sobre plats de Rialb a la peça núm. 34 d'aquest blog Terrissa de Rialb, 3-10-2019. Us en repetim un paràgraf necessari per localitzar aquesta peça 36:

“Així, quant a plats de menjar de mida normal, Alart en feia de tres tipus: grocs (amb tres decoracions en vermell: els tres radis de vírgules, les cinc pintades -en llenguatge de Montenartró- i les floretes rodones de cinc punts), vermells (amb dues -o tres- decoracions en groc: les cinc pintades, les floretes i, possiblement, els tres radis) i negres (vermells amb M negra). No hem vist plats grocs de Rialb amb M vermella, però sí dues plates. També podem veure la dualitat groc / vermell en les escudelles de Rialb (vegeu el blog Terrissa de Rialb, peça 32, 27-4-2019). Ho anirem publicant.” 

  Els plats de Martí ornats amb les cinc floretes de 5 punts són bastant rars, de manera que només en coneixem dos, l'un groc (aquesta peça 36) i l'altre vermell. En trobar aquesta 36, vam pensar que era obra de Martí, però, a causa del desgast general i, sobretot de l'arrodoniment del llavi, no en teníem la certesa. La vam tenir en estudiar l'esmentat exemplar vermell, aquest molt ben conservat i certament de Joan Alart (com veureu quan es publiqui al blog).

  Quant a l'estri dit "canyeta" que s'esmenta al text, és l'estandardització d'un nom que vam trobar en primer lloc a Piera (Anoia) aplicat a un estri usat en multitud de centres. Es tracta d'un tros de canya, més o menys gruixuda, en la vora d'un dels extrems del qual s'han practicat una sèrie d'osques, que la converteixen en una circumferència dentada. Quan se suca aquest extrem en engalba i s'apliquen les dents així mullades en superfícies més o menys planes, hi queden impreses circumferències de punts (tants com dents hi hagi a la canyeta). Així s'aconsegueix rapidesa en el treball i que totes les floretes impreses en un atuell presentin idèntica disposició dels punts (cosa que en facilita l'estudi). D'altra banda, també s'usa per a fer empremtes circulars de punts enfondits en superfícies de fang encara no del tot sec.