Peça 21 : Col·lecció Cosme

La peça que avui us presentem pertany a la meua col·lecció i és en Joan Santanach qui n'ha fet la ressenya pel Blog. Per a mi i per a tots els col·laboradors de la pàgina és un honor que Santanach hagi fet la fitxa de la peça, com veureu d'una forma més professional i curosa del que us tenim acostumats. Gràcies Joan.


Fitxa de la peça :

Càntir d’oli

Cantra d’oli

oli

Col·lecció Cosme, Rialb

Torn. Base buidada amb repeu arrodonit. Cònic invertit amb panxa roma, centrada; tancament en casquet, amb melic. Ansa de ferradura aplanada, en línia amb broc; té 1 estria. Broc cilindrocòncau acabat en valona no diferenciada, de llavi fi; és aplanada, trilobulada amb els costats alçats; per darrere contacta amb l’ansa. Vernís total (queda verdós amb taques vermelles per manca d’oxigen durant la cuita). 

Rialb de Noguera 

Algun dels terrissaires de casa Gall (Josep Gasa Folch, Josep Gasa Fort) o el pare de Joan Alart Capmajor, casa Martí 

Recuperat el 1996 per Joan Cosme Fondevila Peró a casa Solita, Rialb (Pallars Sobirà); feia anys que era tancada i que l'última propietària, una senyora gran que ja hi vivia sola, havia mort. 

h: 23,2 cm; diàmetre base: 10,7 cm 

Fotos a Rialb 

fotos 4-9-2018

Cantra d‘oli: El 1999, al BIC 66: 21 i 22 i nota 218, vam publicar cantre d’oli de manera intuïtiva, ja que es tracta d’un càntir d’oli i cantre és el nom local de càntir al Pallars Sobirà. Però, una informació de Manel Fondevila (casa Janet, Rialb, 85 anys, el 22-setembre-2018, comunicada pel seu fill Cosme el mateix dia) ens informà que el nom local del càntir per a aigua és masculí, cantre, però el d’oli és femení, cantra d’oli. El fet que es recordi un nom concret sembla comportar que uns quants anys després de 1933, quan Manel era criatura, a Rialb aquest atuell encara no era gaire rar. 

Violant trobà el nom cantre de l’oli a Rialb, referit a recipients el·líptics de llauna per a guardar oli, dits aïna de l’oli a Sarroca de Bellera (Diari de camp i Pirineo español 1949: 226; v. també BIC 66: 14).

Algun dels de casa Gall o el pare de Joan Alart Capmajor, casa Martí: Rialb e-2, per factura i cuita és clarament de Rialb, amb repeu i ansa semblants a les de Rialb d-2240, pertanyent a la darrera cuita de casa Martí (1962 o 1963). Tanmateix, llavors la cantra d’oli no devia ser una peça habitual del repertori de Joan Alart, perquè Rialb d-2240 acusa una clara manca de costum de modelar-ne, com si l’hagués fet basant-se en el record o potser en una descripció; aquest modelatge poc hàbil no fou causat per vellesa o malaltia, perquè molts altres atuells d’aquesta darrera cuita són modelats de manera reeixida, sense variacions respecte als de cuites anteriors. 

Joan Santanach per @terrissadeRialb - set 2018