Peça 34 : Col·lecció Damià

La peça que avui us presentem és germana bessona de la  peça 17 de l'actual catàleg. Ens ha semblat molt interessant tota la informació que ens ha aportat Teresa Mitjana de casa el Roi de Montenartró sobre els seus records del plat i del terrissaire de Rialb. La fitxa ha estat elaborada íntegrament per Joan Santanach i com podreu comprovar és d'una gran qualitat, tant per la profunditat de l'estudi de la peça, com per l'impecable redactat. Gràcies Joan.

Nom estàndard: plat 

Nom local: plat vermell (dit “plat de les cinc pintades de Martí” a Montenartró) 

Ús: taula

Col·lecció casa Damià, Rialb de Noguera 

Pasta vermella fina, amb regular quantitat de desgreixant i mica fins. Torn. Base plana. Paret en casquet, amb interior en casquet. Ala exvasada ben delimitada, còncava per engruiximent del llavi (ben limitat, rom força aplanat i inclinat cap enfora). Fina capa interna d’engalba vermella. A l’ala, amb engalba blanca, tres grups allargats de cinc pintades (possiblement fetes amb pinzell, sense poder descartar la llanterna) en vírgula les tres de més externes i més o menys rodones les dues més internes. Vernís interior i boca.

Rialb de Noguera, Joan Alart Capmajor, casa Martí

Recuperat a casa el Roi, Montenartró (Pallars Sobirà)

h: 5,3 cm; boca: 19 cm; base: 6,5 cm 

Estudi i fotos a casa Botiguet de Rialb, amb informació de Teresa Mitjana, de la veïna casa Damià (però originària de casa el Roi de Montenartró), fets el 9-7-2019.

Aquest plat és bessó de la peça 17 del blog Terrissa de Rialb, 17-9-2018.

Segons Teresa Mitjana, a Montenartró aquest model era conegut com plat de les cinc pintades de Martí (en referència a la composició de cada grup decoratiu). També comentà que Joan Alart pujava, amb un ruc carregat de terrissa, a Montenartró i posava parada a la plaça. Hi dinava, amb la berena que es portava de casa. Era un home ordenat i discret, que sabia com recordar un deute de forma elegant.

  En anotar la seves adquisicions de terrissa a Rialb al Diari de camp, Ramon Violant no féu constar que els atuells de terrissa eren obra de Joan Alart. D'altra banda, en aquell moment encara no subratllava els noms que considerava locals. Posteriorment, ja recollí qui era el terrissaire a qui comprava, a més de subratllar els noms locals dels atuells. Però sabem que comprà els de Rialb a casa Martí perquè, el desembre de 1950, a la introducció de l'encara inèdit Vocabulari tècnic de la indústria terrissera catalana, recull la llista dels seus informants i un d'ells és “Joan Alart Capmajor, de Rialb, consultat el dia 14-VIII del 1941”, justament el mateix dia en què inicia la llista de compres a Rialb amb el títol Rialp 14-8-41 (subratllat, que substitueixo per cursiva). I, just a sota: “1 Dna. de plats grocs íd. [per “de Rialp”] 10,-” i “1 íd. de plats negres vermells íd. 10,-”; encara trobem aquest íd. final en el tercer atuell, però després ja no ho repeteix, ho dóna per sabut. Força més avall de la llista, hi ha “platet per a un ou ferrat, 0,25”. 

  Però, el 1948, a Art popular decoratiu a Catalunya, làmina XX (amb dibuixos policroms de Ramon Noè), peus de figures 11, 12 i 14, indicà “11, sopera, de Rialb. 12 i 14, plat groc i plat negre, d'íd.” (podeu veure la làmina reproduïda a l'inici de l'article La terrissa catalana del Museu Etnològic de Barcelona, de Robert Cabeza, al blog Amics de la terrissa, abril 2015). La fig. 12 representa un plat engalbat de blanc (que dóna groc amb el vernís al damunt) amb tres fileres radials i equidistants de vírgules obliqües vermelles que n'ocupen tota la superfície, excepte l'ala. La figura 14, un plat marró (vermell per als terrissaires) amb una M central dibuixada amb negre de manganès (com el de la peça 19 del blog Terrissa de Rialb, 29-9-2018; es parlà força del significat d'aquesta M a la pàgina de Facebook del mateix nom, 8-8-2018). 

  Potser a causa de l'esmentada mancança del subratllat dels noms locals de Rialb al Diari de camp, Violant, al citat Vocabulari, tot i ser posterior a Art popular, no entrà plat groc ni plat vermell. Sí que entrà, però “plat negre. Plat de menjar de color vermellós fosc amb un dibuix al fons en forma d'eme (Rialb). Sembla que aquests plats són una imitació dels plats de la eme d'Esparreguera, pujats de per avall.”

  Així, quant a plats de menjar de mida normal, Alart en feia de tres tipus: grocs (amb tres decoracions en vermell: els tres radis de vírgules, les cinc pintades -en llenguatge de Montenartró- i les floretes rodones de cinc punts), vermells (amb dues -o tres- decoracions en groc: les cinc pintades, les floretes i, possiblement, els tres radis) i negres (vermells amb M negra). No hem vist plats grocs de Rialb amb M vermella, però sí dues plates. També podem veure la dualitat groc / vermell en les escudelles de Rialb (vegeu el blog Terrissa de Rialp, peça 32, 27-4-2019). Ho anirem publicant.