Peça 37 : Col·lecció Ecomuseu de les Valls d'Àneu

Publiquem de bell nou una nova peça del catàleg, concretament es tracta d'un orinal. La peça és molt bonica i confirma el fet que malgrat servir pel que servia la bellesa no està renyida amb les servituds del cos. L'orinal està exposat a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Aprofitem l'avinentesa per felicitar Jordi Abella i el seu fantàstic equip per haver rebut la Creu de Sant Jordi, honor reservat a pocs. La fitxa ha estat feta íntegrament per Joan Santanach i ací la reproduïm en la seua totalitat. Gaudiu de la peça.

--------------------------------------------------------------------------------------------

Rialb e-5

Nom estàndard: orinal

Nom local: aurinal o orinal

Ús: higiene

Col·lecció: Ecomuseu de les Valls d’Àneu núm. Est-10626

diapo: digital Rialb e-5, Rialb e-5a, Rialb e-5b

Descripció: Torn. Base amb repeu anular carenat. Cos cònic invertit convex amb panxa roma bastant alta. Ala exvasada plana amb llavi pla, ben delimitat, inclinat cap enfora. Ansa bastant laminar, llisa, de sota el llavi a la panxa. Blanc (engalba exterior -menys base i repeu-). De la panxa fins a l’ala, faixa de vírgules de cops de pinzell irregulars, distribuïdes en dues fileres, ressaltades amb verd.  Vernís de la zona engalbada (dóna blanc un pèl verdós per lleugera mala oxigenació; prop del repeu, dues taques grogues, ben oxigenades).

Rialb de Noguera

Joan Alart Capmajor, casa Martí

h: 12 cm; boca: 19 cm; base: 8,8 cm

Fotos i estudi a Esterri d’Àneu

fotos 5-12-2019

El 14 d’agost de 1941, Ramon Violant i Simorra comprà a Joan Alart, de Rialb, una bon nombre d’atuells de terrissa que anotà puntualment en extensa llista al seu Diari de camp. No hi figura cap orinal. No obstant això, en degué anotar els noms en aquella visita o en alguna de posterior que féu a Rialb, perquè al "Vocabulari tècnic de la indústria terrissera catalana", enllestit el desembre de 1950, entrà el mot "orinal" (qualificat com gibrelleta) propi de diversos centres, Rialb inclòs; també hi entrà "auronal" (sic), qualificat com orinal, exclusivament a Rialb. En aquest darrer mot cometé un error tipogràfic, picant "o" per "i" (auronal per aurinal), ja que Joan Lluís a "El meu Pallars", volum 3, pàgina 142 (Editorial Barcino, Barcelona, 1967) posà en boca d’Alart la paraula "aurinals" entre els molts atuells que esmenta quan explica la manera d’omplir el forn. El 3 de setembre de 2020, Manel Fondevila, de casa Janet de Rialb, de 87 anys, ha confirmat el mot pallarès original "aurinal", juntament amb el diminutiu "aurinalet". I el Vocabulari demostra que el 1950 el mot original ja havia començat a recular, empès per "orinal".   

 

---------------------------------------------------------------------------------------------