Peça 30: Col·lecció Santanach-Sunyol

Avui us presentem una peça molt especial per ser el més petit dels tupins, l'anomenat ull de bou, pertany a la col·lecció Santanach-Sunyol i és el propi Joan Santanach qui ens en fa la fitxa explicativa.

Nom estàndard: ansat o tupí

Nom local: ull de bou o tupinet ull de bou

Ús: foc

Col·lecció Santanach-Suñol

Torn. Base plana; cos bicònic amb panxa roma centrada; mínim graó a base de coll en alguna zona; coll cònic invertit còncau; llavi ben diferenciat pla, inclinat cap avall i enfora; 1 ansa llisa. Vermell i blanc (engalba blanca boca i terç superior extern). Vernís total menys base i zona propera.

Joan Alart Capmajor, de casa Martí

Rialb de Noguera

h: 7 cm; boca: 5,6 cm; base: 3,6 cm; cabuda: 100 ml

Compra: José M. Siso, de Binéfar, a Fira de Puigcerdà el 28-3-1997

Observacions:

Sembla que el nom més habitual era ull de bou: Violant, al Diari de camp (compra feta a Joan Alart el 14-3-1941) anotà ull de bou i íd. [per ull] de bou amb galet pitxelleta (és a dir, amb galet ratllat i substituït per pitxelleta, que és el nom local del bec o galet a Rialb) i, força més avall de la llista, un altre tupinet ull de bou (a 0,35 pessetes cadascun). 

Sense comptar el de fireta (Rialb d-2246, amb h: 5,7; boca: 4 cm; base: 3 cm), era el tupí més xic, per sota del de mig xau (vegeu fitxa 26) i el de xau (vegeu fitxa 29). Segons Joan Lluís (23-3-1989), era usat per les dones per a escalfar-se vi, d'amagat dels homes. Sembla que havia de ser més habitual escalfar vi per a qui fos, així com l'ús explicat per Núria González (pàgina facebook “Parlem pallarès”, 22-2-2019), escalfar i servir sopes de pa a nens petits a qui la seva mare no podia donar llet (potser complement alimentari en nadons ja d'alguns mesos). 

L'ull de bou era el tupí més petit de la sèrie, no només a Rialb sinó també en força altres centres terrissers catalans. Curiosament, però, a Sant Julià de Vilatorta (Osona) era el més gran.